Ante la imposibilidad de desmontar y
recomponer lo que se entiende como verdad histórica, para
que la sociedad
avance siendo más humana, es de desear incorporar nuevas
ideas al sistema que sea
capaz de soportar. No se trata tan sólo de encontrar la
verdad (proceso
extremadamente arduo y difícil), sino en ponernos de
acuerdo en el valor de la
vida. Si vivimos en un mundo absurdo y contradictorio, si hacemos
realidad la metáfora, conseguiremos un mundo mas
humano.
Para ello entendemos que la frase "La vida
es oro"
(metáfora) puede entrar en la historia como un valor real,
que puede ayudar principalmente a los más necesitados,
aunque la ayuda es para todos ya que nos hemos de considerar
iguales en este concepto. La vida
de todos los seres humanos tiene el mismo valor, ricos y pobres.
Cada uno de nosotros tiene el mismo valor de vida. Todos somos
iguales en este sentido. Estamos vivos. Todos tenemos derecho a
este valor.
Todos tenemos vida y derecho a vivirla.
Nada tiene que ver la cultura o el
capital de la
persona en
este valor. Sólo se valora el hecho de estar vivo. La vida
es un valor porque es la condición necesaria de cualquier
otro valor o crecimiento en valores. La
vida de la persona es la condición de posibilidad de
cualquier otro valor. Por eso mismo, la vida vale, es valiosa. Y
ese necesario valor de la persona es independiente de los
bienes o
valores que puedan alcanzarse a su través.
La vida vale porque la vida es una forma de
ser, y todo lo que es, en tanto que es, vale. Porque lo contrario
de "ser" es el "no ser" y el "no ser" no vale. Porque la nada
vale nada, es decir, no vale nada. La vida vale porque el valor
máximo y primero es el del "ser". La vida, en efecto, es
un valor sobre el que descansan y se vertebran los restantes
valores a los que hace posibles.
Imaginemos la tierra, o
país por país, como una caja fuerte que contiene
los certificados de vida de todos sus habitantes. Estando todos
de acuerdo en considerar que la "vida tiene valor", podemos
pensar un capital metafórico equivalente al oro, que
circule como moneda de cambio.
A tal fin, el Estado crea
el Banco de Vidas y
dota, de por vida, a todos sus ciudadanos, de una tarjeta
electrónica, de uso limitado, que permite
comprar productos y
servicios de
primera necesidad (alimentación,
vivienda, salud,
educación). Se emite el capital en el
instante del pago mediante transferencia, avalada por los
certificados de vida de todos sus ciudadanos, es decir nosotros,
valedores de este capital metafórico.
Utilizar el sistema de pago
electrónico, es el mecanismos necesarios para controlar
y distribuir la riqueza que se inyecta en el mercado. El
benéfico desahogo que esto representa para la economía
mundial, y para la persona, es histórico y
trascendental.
Tener cubiertas las necesidades
básicas de subsistencia no nos libraría del
trabajo.
El trabajo
continuaría siendo necesario para cubrir el resto de
necesidades. Si se quiere un coche, electrodoméstico, una
vivienda, etc… Se tendrá que comprar con el beneficio
del trabajo o el capital propio. El hecho de que no haya trabajo
para todos no seria un problema de supervivencia, ni sería
un problema de consumo. Los
productos que no son considerados de primera necesidad no
podrían ser comprados con la tarjeta de vida. Cada
ciudadano podrá usar esta tarjeta para comprar los
productos y servicios básicos. Con el dinero
propio, obtenido con el trabajo o con la inversión del capital, podía comprar
el resto de productos y servicios.
Podríamos decir que se trata de un
"Sistema Capitalista Dual". Por una parte está el
capitalismo de
intercambio (clásico y moderno), y por otro, el
capitalismo metafórico (trascendental y humanitario). Los
dos sistemas van de
la mano. El capitalismo metafórico nace para suplir las
deficiencias del capitalismo de intercambio. Pretende acabar con
las miserias del hombre en
estado de
pobreza.
Dignificar la vida de aquellos que no llegan a tener un sitio en
el sistema, o se ven desempleados o incapacitados, sin que el
ciudadano que contribuye con su trabajo a crear riqueza se vea
perjudicado. Todos estamos vivos y podemos disfrutar del pago con
tarjeta de los productos básicos que sean de primera
necesidad, (gasto limitado por persona y
día).
El sistema capitalista no se vería
afectado en sus principios
básicos, al contrario se vería reforzado. El
empleo
seguiría siendo necesario para poder
disfrutar de los beneficios del trabajo en la Sociedad de
Bienestar. No se verían afectados los principios de la
ley de la
oferta y la
demanda. La
riqueza que se generaría revertiría en beneficio de
todos.
En el capitalismo dual se ve superada la
contradicción; riqueza-pobreza. Representa poco para el
rico y mucho para el pobre, y sin embargo a los dos les cuesta lo
mismo.
Estamos de acuerdo en que la vida tiene
valor, cosa que no hay que ni preguntar, pues "todos estamos de
acuerdo".
Hay que decir que hasta el momento, los
países que disponen de ayudas estatales para la
supervivencia, obtienen el dinero de los
impuestos, es
decir de sus ciudadanos. El estado seguiría recaudando
impuestos para sufragar sus necesidades. El hecho de que el Banco
de Vidas fuera quien cubriera las necesidades básicas de
sus ciudadanos, facilitaría al Estado bajar los impuestos,
o redirigir el capital de los impuestos hacia otras necesidades.
Esto es libre elección de cada país.
Con el sistema que propongo se
generaría una riqueza duradera. Podríamos imaginar
que se ha encontrado un filón de oro inagotable pero
limitado en su extracción. Hemos encontrado el
filón de la vida. Es una nueva riqueza que se suma a la ya
existente. Un capital para pagar las necesidades y servicios
básicos, que no saldría de los impuestos, sino de
este filón de vida metafórico.
El capital no estaría custodiado en
la caja fuerte del Banco de Vidas, sino que lo que
contendría esta caja serían los certificados de
vida de los ciudadanos, que a medida que hiciesen uso de su
tarjeta de vida, el capital se iría extrayendo del Banco
de Vidas en el momento que se hiciese efectiva la transferencia
del capital, por el pago del gasto realizado por el uso de dicha
tarjeta.
La previsión de la demanda es
fundamental para que este "sistema dual" funcione correctamente.
Uno de los puntos que se podría criticar de esta idea es
el de que se generaría inflación. Se tiene que
prever y controlar, ajustando la oferta a la demanda. El uso de
la tarjeta es limitado a una serie de productos y servicios de
primera necesidad. Estos, quizás, serían los
inflacionarios, pero la realidad sería que
continuaríamos siendo el mismo número de personas
que querríamos comprar pan, y la procedencia del dinero no
influiría en este sentido. Por otra parte, para evitar
la inflación, antes de implantar este sistema, se
tendrían que crear los medios de
producción necesarios para satisfacer la
demanda. Aumentando la oferta de acuerdo a la demanda se
evitaría la inflación. Los mecanismos de control por parte
del Estado serían los mismos que ahora,
reforzados.
Concretando un poco más:
En Alimentación, se
podrá pagar con tarjeta una serie de productos de primera
necesidad. Esta función de
la tarjeta estará limitada a una cantidad diaria
suficiente para alimentar a una persona. En el momento de la
compra con la tarjeta de vida la cantidad es ingresada en la
cuenta del comercio por
el Banco de Vidas. El comercio posteriormente acudirá a su
banco con los comprobantes de la compra, el banco
comprobará que todo es correcto y comunicará al
Banco de Vidas las anomalías, si las hubiere.
Para facilitar la compra familiar, en el
caso de formar un núcleo familiar, de dos o más
personas, se sumará la cantidad del límite
individual de cada miembro a cada tarjeta del núcleo
familiar, considerando el uso de estas tarjetas como una
única tarjeta, con un único saldo.
En este ámbito, con la
mayoría de edad, la persona adulta adquiere el control de
su tarjeta. Si lo desea, puede decidir en todo momento entre
la modalidad familiar, si suma su limite diario al del
núcleo familiar, o la modalidad individual, y pasar a
tener el limite individual en su tarjeta.
Los trabajadores de
la Salud y
la Educación tendrán su nómina
proveniente del Banco de Vidas y podrán sacar el dinero de
su banco, como siempre. El usuario también tendrá
los mismos derechos que hasta ahora
tiene en su país. Si se adopta este sistema los derechos a
la salud y la educación
podrían generalizarse a todos los
países.
En el caso de la Vivienda,
será de primera necesidad. El Estado a través del
Banco de Vidas obtendrá el capital para (de momento) – es
una posibilidad – habilitar espacios-nichos
tecnológicamente preparados, al estilo japonés,
para las personas que no tienen un sitio para dormir y dejar sus
cosas. Todos los ciudadanos que lo necesiten podrán
utilizar estos servicios gratuitos. Los trabajadores del servicio de
vivienda también tendrán su nómina
proveniente del Banco de Vidas. Pueden existir otras
posibilidades. Mi propuesta es minimalista.
Es así de sencillo. Si estamos todos
de acuerdo en que la vida tiene valor, podemos hacerlo. Lo
importante ahora es dar a conocer esta idea al mayor
número de personas posible.
De esta crisis
también saldremos. Aprovechemos el momento para mejorar el
sistema.
Un paso más en la transición
de la Historia.
Esto no es publicidad
Por favor, deja llegar este e-mail a su
destinatario.
Es vital para él.
No tiene sorpresa
Quizás no me conozcas, pues no puedo
conocer a todo el mundo, pero considérame un
amigo.
Reenvíame este e-mail y sabré
que hay alguien al otro lado.
Como no tengo virus, tú
mismo puedes enviar este mail a tus amigos, si lo consideras
correcto.
"Otros pájaros volarán
más lejos".
SALUD
BIBLIOGRAFÍA
http://www.monografias.com/trabajos14/nuevmicro/nuevmicro.shtml
Análisis Filosófico del término
valor. Lic.Yuliet Gelavert Jardineshttp://www.monografias.com/trabajos2/findeltrabajo/findeltrabajo.shtml
El Fin del Trabajo. Justo Sebastian
Mansilla
¿Es la vida un valor? Aquilino
Polaino-Lorente.Catedrático de Psicopatología de la
Universidad
Complutense.
/trabajos6/meta/meta.shtml#intro
Metafísica Lic. José Luis
Dell"ordinehttp://es.wikipedia.org/wiki/Tarjeta_de_crédito
Tarjeta de crédito Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Transferencia_bancaria
Transferencia bancaria Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Metáfora
Metáfora Wikipedia
/trabajos16/marx-y-dinero/marx-y-dinero.shtml#REFORM
Valor y unidad de las funciones del
dinero. Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Título_valor Valor
(finanzas).
Wikipedia
http://www.uruguaypiensa.org.uy/imgnoticias/670.pdf
Laretirada de la Metáfora. Jaques
Derrida.
http://es.wikipedia.org/wiki/Banco_central
Banco central Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Banco_Internacional_de_Reconstrucción_y_Fomento
Banco Internacional de Reconstrucción y Fomento
Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Banco_Mundial
Banco Mundial Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Dinero_fiduciario Dinero
fiduciario Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Divisaa
Devisa Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Ciencias_económicas
Economía Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Dinero#Introducci.C3.B3n
Dinero Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Fondo_Monetario_Internacional#Objetivo
Fondo Monetario Internacional Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/GATT#Pol.C3.ADtica_Comercial_Americana_anterior_al_GATT
GATT Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Inflación#.C3.8Dndice_de_inflaci.C3.B3n
Inflación Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Macroeconomía#Or.C3.ADgenes
Macroeconomía Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Organización_Mundial_del_Comercio
Organización Mundial del Comercio
Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Paridad_de_poder_adquisitivo
Paridad de poder adquisitivo Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Patrón_oro#.C2.BFQu.C3.A9_fue_el_patr.C3.B3n_oro.3F
Patrón oro Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Política_monetaria#Objetivos_finales_de_la_pol.C3.ADtica_monetaria
Objetivos finales de la política
monetaria Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Producto_interior_bruto
Producto Interno Bruto Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Renta_per_cápita#Cr.C3.ADticas
Renta per cápita Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Régimen_cambiario
Régimen cambiario Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Tasa_de_cambio
Tipo de cambio Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Tipo_de_interés_nominal
Tipo de interés nominal Wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Valor_económico#Creaci.C3.B3n_de_Valor
Valor económico Wikipedia
Value life.
Desired utopia. Metaphor
Author: Fort Santiago
Barbera.
Barcelona, April 4 2009.
My intention is that of spreading the
idea that "life has a value." I believe that hunger in the world
is the main problem to be solved. While some of us are well fed,
others are starving. We are in 2009 and it is shameful a
solution to this problem has not yet been found
But Sirs … What is the matter with
Capitalism? It is bent on thinking that money can solve all the
problems and that if it manages to avoid the leaks in the system,
stability will return to the markets, with more control and by
injecting money through the World Bank.
This should be enough. Money is the
solution for everything. It is normal that it ends up here. The
capitalist system is unique in the world. It is founded since the
beginning of civilization. There is no other. This has been
proven by Communism. Despite the blockade in Cuba and in
the east European countries, freedom in democratic countries is
far more desirable and hopeful than in any system closed to a
slave personal
sacrifice for the good of all. The resignation of one"s thinking
for the good of the community. Freedom must be compatible with
the ideas.
The democratic capitalist system, by its
constant readjusting to the times, with a changing personality
through history, places us in a transcendent moment, where
technology allows us to consider tangible possibilities of global
solutions for the benefit of all. The possibility of
communication and understanding to reach common solutions to
common problems. It is thought that money is the solution but, in
fact, it is the basis of the problem.
The way money corrupts the system, to the
point of leading us to the weapons, is the least desirable. If
there exists an understanding in the solutions to common
problems, it would be good a transformation process in the
armaments industry downwards in favour of the well-being
industry. War is not the smart solution, taking into account the
atomic bomb exists, among others. It is ridiculous to think
it.
Only the possibility of understanding
exists and fortunately, we have now the conditions and the
technological knowledge needed to take a step forward in the
implementation of the theory of reason. A necessary and
unavoidable evolutionary step. But oddly enough, we insist on
wanting to perpetuate the system on the basis of the same
principles that have led us to the cyclical crises of
capitalism.
Capitalism is being recasted. More of the
same. Let"s apply concepts to reinvent it, we must move towards a
more humane capitalism. If the understanding is the answer, I can
give reasons for this.
The abolition of slavery was achieved and
money replaced the yoke. Let"s take a step further and let"s
liberate people of the need for money to survive. He who is born
in this world and has no job, neither money, is doomed to
poverty, charity or subsidy, depending on each culture, to the
slavery of money to be able to eat, and what is worse, not even
to that.
To avoid getting in these situations which
we can all be victims of, let"s give the system the chance of
showing its ability to be more humane, establishing a parallel
system, which goes hand in hand. The point is that of inserting
in the system a tangible material value, as a guarantee of
wealth, which would help the system to cover the deficiencies
with respect to the citizens doomed to poverty. To create new
wealth in the system to be distributed equally among all
citizens. This equality will give the value to this new wealth.
Since we being equal, we have the same value. The value of
life.
In times of crisis, to reinvent the system
is shown as an obvious need. Today we have the conditions to make
different thinking possible and to implement innovative
solutions. In all my modesty, this could be a decent
solution:
One may think that human life has a value.
"Life is gold". This a metaphor. Life is worth as much as
it lasts. If we compare it with gold, it has the same or
more value. It is a golden value. Is the value of life. An
ephemeral value, full of humanity.
"Deconstruction (Jacques Derrida) consists
basically on showing how a concept has been constructed, either
from historical processes and metaphorical accumulations, showing
that the clear and the obvious is far from being so, since
the tools of awareness where true itself occurs, are historical,
relative and subject to the paradoxes of the rhetorical devices
in metaphor and metonymy. The deconstructive discourse identifies
the inability of philosophy to establish a stable floor.
"
If the concepts in the course of history
have been built on metaphorical accumulations, influenced by this
stream of deconstructive thought, I think it may be a good idea
to use this same process to build history and create new concepts
through metaphor.
Following the failure to dismantle and
rebuild what was meant as a historical truth, in order to have
humanity progress towards being more human, it is desirable to
incorporate new ideas to the system that the system can bear. It
is not just about finding the truth (an extremely painful and
difficult process), but about agreeing on the value of life. If
we live in an absurd and contradictory world, making the
metaphor real, we will get a more human
world.
To do this I believe that the phrase "Life
is gold" (metaphor) may enter history as a real value that would
help especially those most in need, although this help is for
everyone as we have to consider ourselves as equals in this
sense. The life of every human being has the same value, either
rich or poor. Each of us has the same value of life. We are all
equal in this regard. We are alive. Everyone has the right to
this value.
Everyone has life and the right to live it.
The culture or the capital of the person has nothing to do
in this setting. Only the fact of being alive is appreciated.
Life is a value because it is the necessary condition for any
other values or any growth in values to happen. Person's life is
the very condition for any other value to be possible. Thus, life
is worth, it is valuable. And this necessary value of the person
is a part from the properties or assets that can be attained
through life.
Life is worth because life is a way of
being, and everything that is, as it is, has a value. Because the
opposite of "being" is "not being" and the "not being" has no
value. Because nothing is worth nothing, that is, not worth
anything. Life is worth because the maximum and first value is
"being". Life is, indeed, the value on where other values rest
and grow and get possible.
Let"s imagine the Earth, or country
by country, as a safety box containing the certificates of life
of all its inhabitants. When we all agree that "life has a
value," we could think of a metaphorical capital equivalent to
gold, which circulates as currency.
To this end, the state creates the Bank of
Lives and gives all citizens an electronic card, of limited use,
for a life long period, which allows them to buy products and
services of first necessity (food, housing, health, education).
The capital is issued at the moment of the purchase by a transfer
payment, guaranteed by the certificates of life of all citizens,
that is to say: us, the supporters of the metaphorical
capital.
The electronic payment system is the means
to control and distribute the wealth that is injected into the
market. The beneficial relief that this means for the global
economy and for people is historical and
transcendental.
Having covered the basic needs of
subsistence would not get us rid of work. The work would be
necessary to cover the rest of needs. If you want a car,
appliances, housing, etc … you will have to buy them on
account of profits from work or personal
capital.
The fact that there was no work for
everyone would not be a serious problem for survival, neither a
problem of consumption. Those products that are not considered
basic necessities can not be purchased with the card of life.
Each citizen can use this card to buy basic products and
services. With their own money, obtained from work or investment
capital, citizens may buy the rest of goods and
services.
We could say that this is a "Dual
Capitalist System." On the one hand there is capitalism swap
(Classic and modern), and on the other, the metaphorical
Capitalism (Transcendental and humanitarian). Both go hand in
hand. Metaphorical Capitalism comes to fill the shortcomings of
capitalism exchange. It aims at ending with the miseries of men
in poverty. To dignify the lives of those who fail to have a
place in the system, or are unemployed or disabled, without
affecting those citizens who contribute with their work to
create wealth. We are all alive and we can enjoy the card
payment for commodities that are necessities (limited spending
per person per day).
The capitalist system would not be affected
in their basic principles, on the contrary, it would be
strengthened. Employment would still be necessary in order to
enjoy the benefits of working in the society of the well-being.
The principles of the law of supply and demand would not be
affected. The wealth generated would revert on the benefit of
all.
Dual capitalism is beyond the
contradiction; wealth-poverty. It means a little to the rich and
a lot to the poor. Yet, it means the same cost for both. We agree
that life has a value, something that we do not need to ask
anymore, because "we all agree."
It must be said that so far, countries that
have state aids for survival, get the money from the taxes, that
is to say from citizens. The state will go on collecting taxes to
cover its needs. The fact that the Bank of Lives would
cover the basic needs of citizens, would allow the State to lower
taxes, or to redirect capital from taxes towards other
requirements. This would be a free choice of each
country.
The system I propose would create lasting
wealth. We could imagine that we have found a vein of gold,
endless but limited in its extraction. We have found the vein of
life.
It is a new richness that adds up to the
existing ones. A capital to pay for needs and utilities that
would not come from the taxes, but from this metaphorical vein of
life. The capital would not be in the safety box of the Bank of
Lives. What this box would contain are the certificates of life
of citizens. As they make use of their life card, the capital
would be drawn from the Bank of Lives the moment the transfer of
capital becomes effective to pay the expenditure incurred by the
use of these cards.
Demand forecasting is the key in this "dual
system" to have it working properly. One point that might be
critical about this idea is that it may generate inflation. It
must be predicted and controlled by adjusting supply to
demand.
Card use is limited to a range of first
necessity products and services. These may be inflationary, but
the reality is that the number of people who would want to buy
bread would remain the same, and the origin of money would not
influence this effect. Moreover, to avoid inflation, before
implementing this system, the means of production necessary to
meet demand should be created. Increasing the supply according to
the demand would prevent inflation. The control mechanisms
of the state would be the same, but reinforced
now.
A little more concrete:
Food: A number of goods of first
necessity may be paid with the card. This feature of the card
would be limited to a daily amount of food to feed one person. At
the moment of the purchase with the card of life, the amount is
paid into the account of the shop in the Bank of Lives. The shop
would then go to the personal bank with the proof of the
purchase. The bank will verify that everything is correct and
notify the Bank of Lives anomalies, if any.
To facilitate the family purchase, in the
case of a family with two or more members, the limited amount of
individual cards of each member of the family will be joint into
one card, considering the use of these cards as a single card,
with a unique balance.
In this field, when coming to age, the
adult would take control of his card. The adult may choose any
time between the family mode, if his daily limited amount is
summed into the family core or the individual mode and thus, go
on to have the individual limit of his card.
Workers in the Health and
Education fields would have their salary from the Bank of
Lives and would withdraw the money from their banks, as always.
The users will also have the same rights they have had up to date
in their countries. If this system is adopted, the rights to both
health and education could become widespread in all
countries.
Housing is viewed as an essential
necessity. The State, through the Bank the Lives would get
the capital (for now) – this is an option – to enable
niche-like spaces technologically prepared in a Japanese style,
for those people who do not have a place to sleep and leave their
belongings. Any citizen in need could use these services for
free. Civil workers of the housing service will also get their
salaries from the Bank of Lives. There may be other
possibilities. My proposal is minimalist.
It's that simple. If we all agree that life
has a value, we can do it. The important thing now is to spread
this idea among as many people as possible.
This crisis will be over again. Let"s seize
the moment to improve the system.
One more step in the transition of
history.
This is not advertising
Please let this e-mail reach its
destination.
It is vital for them.
It has no surprises
You may not know me. I can not know the
whole world, but consider me as a friend.
Resend this e-mail and I will know there is
someone on the other side.
Since it has no virus, you may send this
mail to your friends, if you think it right.
"Other birds will fly
further."
Cheers
Fort Santiago B.
Santifort2009[arroba]gmail.com
Valeur vie.
Utopie souhaitee. Metaphore
Auteur: Fort Santiago
Barbera.
Barcelone, le 4 avril
2009.
Ma intention est de faire
connaître l'idée que "la vie a de la valeur."
Je crois que la faim aux monde est le principal problème
à résoudre. Alors que nous sommes bien nourris,
d'autres meurent de faim. Nous sommes en 2009 et il est honteux
de ne pas avoir trouvé une solution à ce
problème.
Mais, Monsieurs.. Qu'est qu'il passe avec
le capitalisme? Il persiste à penser que l'argent peut
résoudre tous les problèmes et que si réussi
a éviter la fuite dans le système, arriverà
la stabilité des marchés, avec plus de
contrôl et d'injection d'argent de la Banque
mondiale.
L'argent résout tout. Il est normal
d'arriver à céla. Le système capitaliste est
unique dans le monde. Est introduit depuis le début des
civilisations. Il n'ya pas d'autre. Cela a été
demontré avec le communisme. Malgré le blocus de
Cuba et les pays de l'Est, aux pays démocratiques la
liberté est bien plus souhaitable et donne de l'espoir, au
lieu des systèmes fermés à de sacrifices
personnels esclaves pour le bien de tous. La démission de
la pensée pour le bien de la communauté. La
liberté doit être compatible avec les
idées.
Le système capitaliste
démocratique, dans sa constante de se réajuster au
moment, de personalité changeant à travers
l'histoire, nous situe à un moment capital, où la
technologie nous permet d'examiner le potentiel des solutions
concrètes pour le bénéfice de tous: la
possibilité de communication et de compréhension de
parvenir à des solutions communes aux problèmes
communs. On pense que l'argent est la solution et, en fait, est
à la base du problème.
La manière dont l'argent corrompt le
système au point de la force des armes, est la moins
souhaitable. Si il ya une compréhension des solutions
à des problèmes communs, il serait bon d'avoir un
processus de transformation à l'industrie de l'armement,
en faveur de l'industrie du bien-être. La guerre
n'est pas la solution intelligente, car on a la bombe atomique,
entre autres. Il est ridicule de penser.
Seule existe la possibilité de
comprendre et, heureusement nous avons les conditions et les
connaissances téchniques nécessaires pour faire un
pas en avant dans la mise en Å"uvre de la théorie de
la raison. Une nécessaire et inévitable
étape évolutionnaire. Mais, curieusement, on
insiste à perpétuer le système, basé
sur les mêmes principes qui ont conduit à des
crises cycliques du capitalisme.
Refonte du capitalisme. Plus de la
même chose. Appliquer des concepts por le
réinventer. Nous devons avancer vers un capitalisme plus
humain. Si la compréhension est la réponse je
peux donner des raisons à cela.
Atteinte l'abolition de l'esclavage et
l'argent a remplacé le joug. Prenons un peu plus loin et
libérer le peuple de la nécessité de
l'argent pour survivre. Celui qui est né dans ce monde et
n'a pas d'emploi, pas d'argent, est vouée à la
pauvreté, la charité ou de subventions, en fonction
de la culture. Dans l'esclavage de l'argent pour manger et, pire
encore, même pas.
Pour arriver à éviter ces
situations, dont nous pouvons tous être victimes, il
faut donner la capacité au système
d'être plus humaine, établint un
système parallèle qui va de pair. Insèrer au
systéme une valeur dans le tangible,
matièriel, comme une garantie de richesse, qui aide le
système à couvrir leurs insuffisances en ce qui
concerne le citoyen qui est vouée à la
pauvreté. Créer une nouvelle richesse dans le
système por la distribuer de façon
égale entre tous les citoyens, étant cette
égalité la valeur attachée à cette
nouvelle richesse. Puisque nous sommes tous égaux, nous
avons la même valeur: la valeur de la
vie.
En temps de crise, réinventer le
système est présenté comme un besoin
évident. Aujourd'hui, on a les conditions qui possibiliten
de penser différemment et à mettre en Å"uvre
des solutions imaginatives. Dans toute ma modestie, elle pourrait
être une bonne solution:
On peut penser que la vie humaine a de la
valeur. "La vie est or» est une métaphore. Elle vaut
autant que la vie peut être longue. Si nous
l'assimilons a l'or elle a beaucoup de valeur. Il vaut de
l'or. C'est la valeur de la vie. Ephemeral valeur, plein
d'humanité.
«La déconstruction (Jacques
Derrida), consiste à montrer comment un concept a
été construit à partir de processus
historiques et des accumulations métaphoriques, ce qui
montre qu'on est loin du clair et évident, puisque les
outils de prise de conscience que le vrai en — elle
être donnée, sont historiques, relatifs par
rapport à l'objet et les paradoxes de la rhétorique
de la métaphore et de dispositifs de métonymie. Le
discours déconstructive identifie l'incapacité de
la philosophie pour créer un plancher stable
".
Si les concepts au cours de l'histoire ont
été construits par des accumulations
métaphorique influencé par ce courant de
pensée déconstructive, je pense que c' est une
bonne idée d'utiliser ce processus pour construire
l'histoire de créer de nouveaux concepts par a travers la
métaphore.
Après l'échec de
démanteler et de reconstruire ce qui a été
conçu comme une vérité historique, de sorte
que le progrès est plus humain, il est souhaitable
d'intégrer de nouvelles idées pour que le
système soit capable de supporter. Il ne s'agit pas
seulement de trouver la vérité (très
douloureuse et difficile), mais de s'entendre sur la valeur de la
vie. Si vous vivez dans un monde absurde et contradictoire, si on
fait realité la métaphore, on peut atteindre un
monde plus humain.
Pour ce faire, nous pensons que la phrase
"La vie est or» (métaphore) peut entrer a l'histoire
comme une valeur réelle, qui peut notamment aider les
nécessitées, mais l'aide est pour tous doncs nous
devons envisager le même dans ce concepte. La vie de
chaque être humain a la même valeur,
les riches et les pauvres. Chacun de nous a la même
valeur de vie. Nous sommes tous égaux dans ce domaine.
Nous sommes en vie. Toute personne a droit à cette
valeur.
Chacun a le droit à la vie et a la
vivre. Rien a voire la culture ou le capital de chaque personne
dans cette valeur. Seul s'apprécie le fait
d'être vivant. La vie vaut la peine parce qu'elle
est la condition nécessaire à toute croissance
necessaire de valeur ou des valeurs. La vie de la personne est la
condition de possibilité de toute autre valeur. Par
conséquent, la vie vaut la peine, est précieuse. Et
ce valeur de la personne est indépendant de la
propriété ou de biens qui peuvent être
atteints à travers elle.
La vie vaut parce qu'elle est une
façon d'être, et tout qui est en tant qu'est,
vaut . Parce que le contraire de l ' "être" est "non
être" et le "non être" ne vaut pas.
Parce le rien vaut rien, c'est a dire, ne vaut rien. Parce que la
vie vaut parce qu'elle est la valeur maximale et la
première de «l'être». La vie est,
en effet, une valeur ou reposen les autres valeurs qu'elle rend
possible.
Imagine la terre, ou d'un pays par pays,
comme un coffre-fort contenant les certificats de vie pour tous
ses habitants. Bien que tous conviennent que «la vie a de
valeur",on pourrait penser a un capital métaphorique
équivalent de l'or, qui circule comme
monnaie.
À cette fin, l'État
créé la Banque de Vie, et donne pour toute la vie
de ses citoyens, une carte électronique, l'utilisation
limitée, qui permet d'achèter des produits et
services de première nécessité (nourriture,
logement, santé, éducation). Semet le capital au
moment du transfert de paiement, appuyée par des
certificats de vie de tous ses citoyens, c'est-à-dire
nous, valables de la capitale
métaphorique.
Utiliser le système de paiement
électronique est le moyen de contrôler et de
distribuer la richesse qui est injecté dans le
marché. Le soulagement que cela produit est
bénéfique pour l'économie mondiale et pour
les personnes, est historique et
mémorable.
Avoir couvert les besoins essentiels de
subsistance ne nous débarrasse pas de travailler. Les
travaux seraient nécessaires pour couvrir d'autres
besoins. Si vous voulez une voiture, les appareils
électroménagers, de logement, etc … devront
acheter avec los produit du trvail o du capital privé. Le
fait qu'il n'y ait pas de travail pour tout le monde ne serait
pas un grave problème de survie, ni de consommation. Les
produits que ne sont pas considérés comme de
première nécessité ne peuvent pas
être achetés avec la carte de la vie. Chaque
citoyen peut utiliser cette carte pour acheter des produits et
services de première necessité. Avec leur propre
argent, obtenu avec le travail ou le capital d'investissement,
pourrait acheter d'autres produits et services.
On pourrait dire qu'il s'agit d'un "double
système capitaliste." D'une part, il ya le capitalisme
d'échange (classique et moderne), et d'autre, capitalisme
métaphorique (transcendantal et humanitaire). Les
deux vont de la main. Le capitalisme metaphorique nait pour
combler les lacunes du capitalisme d'échange. Cherche
à mettre fin à la misère des hommes dans la
pauvreté. Honorer la vie de ceux qui ne parviennent pas
à avoir une place dans le système, ou sont sans
emploi ou des personnes handicapées, sans que le citoyen
qu'avec son travail contribue à créer de la
richesse soit affectée. Tous sont en vie et peuvent
profiter de la carte de paiement pour les produits de base qui
sont nécessaires (dans la limite de dépenses par
personne et par jour).
Le système capitaliste ne serait pas
affecté dans leurs principes de base, au contraire, serait
renforcée. L'emploi serait encore nécessaire afin
de profiter des avantages de travailler dans la
société de bien-être. Ne seront pas
affectés les principes de la loi de l'offre et la demande.
La richesse qui est générée reviendrai
à l'intérêt de tous.
Dans le capitalisme dual on supère
la contradiction, richesse-pauvreté. Représente peu
pour les riches et beaucoup plus les pauvres,et pourtant la
depènse des deux c'est la même.
Nous sommes d'accord que la vie a de la
valeur, chose que nous ne devrions pas nous demander, soit parce
que "nous sommes tous d'accord." Il faut dire que
jusqu'à présent, les pays qui ont les aides
d'État pour la survie, on de l'argent a travers des
impôts, c'est-à-dire de ses citoyens. L'Etat
aura les impôts pour couvrir ses besoins. Le fait
que la Banque de vies couvre les besoins fondamentaux de
leurs citoyens, donne la possibilité de fournir moins
d'impôts à l'Etat, ou de réorienter
le capital vers d'autres exigences fiscales. C'est le libre choix
de chaque pays.
Avec le système que nous proposons
on peut créer une richesse durable. On pourrait imaginer,
qu'on a trouvé une veine de l'or sans fin, mais
limitée dans son extraction. Nous avons trouvé le
sens de la vie. Il s'agit d'une nouvelle richesse qui ajoute
à l'existant. Un capital por payer les services de base,
non pas par des taxes, mais pour cette veine de vie
métaphorique .
Le capital ne serait pas dans la bonne
garde de la Banque de la vie, mais ce que cette boîte
contiendra c'est les certificats de vie des citoyens, a mesure
ils font usage de sa carte de vie, le capital sera tirée
de la Banque de Vie à la date d'effet que le transfert de
capital du paiement des frais encourus par l'utilisation de cette
carte.
La prévision de la demande est la
clé de ce "système dual" pour fonctionner
correctement. Un point qui pourrait être critique
à l'égard de cette idée est de
générer de l'inflation. Doit être de
prédire et de contrôler en ajustant l'offre
à la demande. L'utilisation de la carte est limitée
à une gamme de produits et de services.
Peut-être por ces produits et services serait
inflationniste, mais la réalité est que restera le
même nombre de personnes qui veulent acheter du
pain, et l'origine de l'argent n'a pas d'influence sur cet effet.
De plus, pour éviter l'inflation, avant de mettre en
Å"uvre ce système il faut créer des moyens de
production nécessaires pour satisfaire la demande.
Accroître l'offre en fonction de la demande
permettrait d'éviter l'inflation. Les mécanismes de
contrôle de l'État seraint les
mêmes que maintenant, mais
renforcées.
Un peu plus
concrète:
Alimentation on pourra payer avec la carte
un certain nombre de biens. Cette fonctionnalité de la
carte est limitée à un montant quotidien pour
nourrir une personne. Au moment de l'achat avec la carte de la
vie le montant est versé au compte du commerce de la
Banque de vies. Le commerce peut aller à votre banque,
avec une preuve d'achat, la banque vérifie que tout est
correct et informe la Banque
de vie des anomalies, le cas échéant.
Au fin de faciliter l'achat familier, dans
le cas de la formation d'une famille de deux personnes ou plus,
on ajoute le nombre limité de cartes individuelles pour
chaque membre de la famille, compte tenu de l'utilisation de ces
cartes comme une seule carte, avec un équilibre
unique.
Dans ce domaine, avec la majorité
d'age, l'adulte prend le contrôle de sa carte. Vous
pouvez décider à tout moment entre la famille,
mode, si votre limite quotidienne à la somme de la famille
ou de la forme individuelle et aller à la limite
individuelle sur votre carte.
Les travailleurs de la santé et
l'éducation ont leur masse salariale de la Banque de la
vie et peut prendre l'argent de sa banque, comme toujours.
L'utilisateur aura également les mêmes droits
qui sont à jour dans leur pays. S'il est adopté ce
système, les droits à la santé et
l'éducation pourrait être
généralisée à tous les
pays.
Dans le cas du logement, sera essentiel.
L'État à travers la Banque de vie obtiendra le
capital (pour l'instant) – est une option – établir
d'espaces-niche technologiques de style japonais, pour les
personnes qui n'ont pas un endroit pour dormir et de laisser
leurs pertenences. Tous les citoyens peuvent utiliser ces
services gratuits. Les travailleurs du service de logement
devrant également leur masse salariale de la Banque de
vie. Il y a d'autres possibilités. Ma proposition est
minime.
C'est aussi simple que cela. Si nous
convenons tous que la vie a de la valeur, nous pouvons le faire.
L'important maintenant est de faire connaître cette
idée a le plus de monde possible.
De cette crise on va se sortir.Il faut
saisir l'occasion pour améliorer le
système.
Un pas de plus dans la transition de
l'histoire.
Ce n'est pas la
publicité
S'il vous plaît laissez cette
adresse e-mail de votre arrivée à
destination.
Il est vital pour vous.
Il n'a pas de surprises
Peut-être que je ne te
connaît pas, parce que je ne peux pas
connaître tout le monde, mais considère-moi un
ami.
Reenvoie cet e-mail et je sauré
qu'il y a quelqu'un de l'autre
côté.
Comme je n'ai pas de virus, vous pouvez
envoyer ce mail à vos amis, si vous le juge
bon.
«Autres oiseaux voilent plus
loin."
SANTÉ
Fort Santiago B.
Santifort2009[arroba]gmail.com
M: 627290055
Valor vida.
Utopia desitjada. La metàfora
Autor:
Barcelona, a 4 d"abril del
2009.
La meva intenció és la de
divulgar la idea que "la vida té valor". Crec que la fam
en el món és el principal problema a resoldre.
Mentre nosaltres estem ben alimentats, d"altres es moren de fam.
Som al 2009 i és vergonyós que no s"hagi trobat una
solució a aquest problema.
Però senyors! Què passa amb
el Capitalisme? S"insisteix a pensar que els diners poden
solucionar tots els problemes i que si s"aconsegueixen evitar les
fuites en el sistema tornarà l"estabilitat als mercats,
amb més control i injectant diners a través del
Banc Mundial.
Això ha de valer; els diners ho
solucionen tot. És normal que s"arribi a això. El
sistema capitalista és únic al
món. Està instaurat des del principi de les
civilitzacions. No n"hi ha d"altre. Això ha quedat ja
demostrat amb el comunisme. Tot i el bloqueig als
països de l"Est i Cuba, la llibertat en els
països democràtics és molt més
desitjable i esperançadora que qualsevol sistema tancat a
un sacrifici personal esclau pel bé de la totalitat, la
renúncia del propi pensament pel bé de la
comunitat. La llibertat ha de ser compatible amb les
idees.
El sistema capitalista
democràtic, en el seu
constant readaptar-se al moment, de personalitat canviant a
través de la història, ens situa en un moment
transcendent on la tecnologia ens permet plantejar possibilitats
tangibles a solucions globals en benefici de tots. Possibilitat
de comunicació i entesa per arribar a solucions comunes a
problemes comuns. Es pensa que els diners són la
solució, i de fet són la base del
problema.
La manera en què els diners
corrompen el sistema fins al punt d"arribar a la força de
les armes, és la menys desitjable. Si existeix una entesa
en les solucions als problemes comuns, estaria bé que hi
hagués un procés de transformació en la
indústria de l"armament, a la baixa, en favor de la
indústria del Benestar. La guerra no
és la solució intel·ligent, tenint en compte
que hi ha la bomba atòmica, entre altres. És
forassenyat pensar-ho.
Només hi ha la possibilitat
d"entesa, i feliçment es donen les condicions
tecnològiques i de coneixement necessàries per a
donar un pas endavant en l"aplicació de la teoria de la
raó. Un pas evolutiu necessari i inevitable. Però
curiosament s"insisteix en voler perpetuar el sistema basant-se
en els mateixos principis que han dut a les crisis
cícliques del capitalisme.
Es refunda el capitalisme. Més del
mateix. Apliquem conceptes que el reinventin, cal transitar cap a
un capitalisme més humà. Si l"entesa és la
solució, jo puc donar raons per a
això.
Es va aconseguir abolir l"esclavitud i els
diners van substituir el jou, donem un pas més i alliberem
al ciutadà de la necessitat dels diners per subsistir. Qui
ha nascut en aquest món i no té feina, ni diners,
es veu abocat a la misèria, a la caritat o el subsidi,
segons cada cultura. A l"esclavitud dels diners per poder menjar,
i el que és pitjor, ni tan sols a
això.
Per evitar arribar a aquestes situacions de
les quals tots podem ser víctimes, donem la possibilitat
al sistema de mostrar-se més humà, establint un
sistema paral·lel, mà a mà. Es tracta
d"introduir en el sistema un valor tangible, material, com a aval
de riquesa, que ajudi al sistema a cobrir les seves
deficiències respecte al ciutadà que es veu abocat
a la pobresa. Crear en el sistema nova riquesa a distribuir, de
forma igualitària, entre tots els ciutadans. Essent
aquesta igualtat la que atorga el valor a aquesta nova riquesa,
ja que sent tots iguals, tenim el mateix valor: el valor de la
vida.
En temps de crisi, reinventar el sistema es
mostra com una necessitat òbvia. Avui en dia es donen les
condicions de possibilitat per a poder pensar diferent i aplicar
solucions imaginatives. Amb tota la meva modèstia, aquesta
podria ser una solució digna:
Es pot pensar que la vida humana té
valor. "La vida és or", és metàfora. Val
tant com llarga pot ser la vida. Si l"equiparem a l"or, té
tant o més valor. És un valor daurat. És el
valor de la vida. Un valor efímer, ple
d"humanitat.
"La deconstrucció (Jacques Derrida)
consisteix fonamentalment a mostrar com s"ha
construït un concepte qualsevol a partir de
processos històrics i acumulacions metafòriques,
mostrant que el clar i evident és lluny de ser-ho, ja que
els estris de la consciència en què el veritable
en-sí ha de donar-se, són històrics,
relatius i sotmesos a les paradoxes de les figures
retòriques de la metàfora i la metonímia. El
discurs deconstructiu identifica la incapacitat de la filosofia
d"establir un sòl estable ".
Si els conceptes en el transcurs de la
història s"han construït per acumulacions
metafòriques, influenciats per aquest corrent de pensament
deconstructiu, penso que pot ser una bona idea aprofitar aquest
procés de construcció de la història per
crear nous conceptes a través de la
metàfora.
Davant la impossibilitat de desmuntar i
recompondre el que s"entén com a veritat històrica,
per a que la societat avanci sent més humana, és
desitjable incorporar noves idees al sistema que sigui
capaç de suportar. No es tracta només de trobar la
veritat (procés extremadament ardu i difícil),
sinó en posar-nos d"acord en el valor de la vida. Si vivim
en un món absurd i contradictori, si fem realitat la
metàfora, aconseguirem un món més
humà.
Per això entenem que la frase "La
vida és or" (metàfora) pot entrar en la
història com un valor real que pot ajudar principalment
als més necessitats, encara que l"ajuda és per a
tots, ja que ens hem de considerar iguals en aquest concepte. La
vida de tots els éssers humans té el mateix valor,
rics i pobres. Cadascú de nosaltres té el mateix
valor de vida. Tots som iguals en aquest sentit. Estem vius. Tots
tenim dret a aquest valor.
Tots tenim vida i dret a viure-la. Res hi
té a veure la cultura o el capital de la persona en aquest
valor. Només es valora el fet d"estar viu. La vida
és un valor perquè és la condició
necessària de qualsevol altre valor o creixement en
valors. La vida de la persona és la condició de
possibilitat de qualsevol altre valor. Per això mateix, la
vida val, és valuosa. I aquest necessari valer de la
persona és independent dels béns o valors que es
puguin assolir a través seu.
La vida val perquè la vida és
una manera de ser, i tot el que és, en tant que és,
val. Perquè el contrari de "ser" és el "no ser" i
el "no ser" no val. Perquè el no res val res, és a
dir, no val res. La vida val perquè el valor màxim
i primer és el del "ser". La vida, en efecte, és un
valor sobre el qual descansen i es vertebren els restants valors
als quals fa possibles.
Imaginem la Terra, o país per
país, com una caixa forta que conté els certificats
de vida de tots els seus habitants. Estant tots d"acord en
considerar que la "vida té valor", podem pensar un capital
metafòric equivalent
a l"or, que circuli com a moneda de canvi.
Amb aquesta finalitat, l"Estat crea el Banc
de Vides i dota de per vida, a tots els seus ciutadans, d"una
targeta electrònica, d"ús limitat, que permet
comprar productes i serveis de primera necessitat
(alimentació, habitatge, salut, educació). S"emet
el capital en el moment del pagament mitjançant
transferència, avalada pels certificats de vida de tots
els seus ciutadans, és a dir nosaltres, valedors d"aquest
capital metafòric.
Utilitzar el sistema de pagament
electrònic és el mecanisme necessari per controlar
i distribuir la riquesa que s"injecta en el mercat. El
benèfic alleujament que això representa per a
l"economia mundial, i per a la persona, és històric
i transcendental.
Tenir cobertes les necessitats
bàsiques de subsistència no ens lliuraria del
treball. El treball continuaria sent necessari per cobrir la
resta de necessitats. Si vols un cotxe, electrodomèstic,
un habitatge, etc., s"haurà de comprar amb el benefici del
treball o el capital propi. El fet que no hi hagi treball per a
tots no seria un problema de supervivència, ni seria un
problema de consum. Els productes que no són considerats
de primera necessitat no podrien ser comprats amb la targeta de
vida. Cada ciutadà podrà utilitzar aquesta targeta
per comprar els productes i serveis bàsics. Amb els diners
propis, obtinguts amb el treball o amb la inversió del
capital, podria comprar tota la resta de productes i
serveis.
888Podríem dir que es tracta d"un
"Sistema Capitalista Dual". D"una banda hi ha el capitalisme
d"intercanvi (clàssic i modern), i per l"altra, el
capitalisme metafòric (transcendental i humanitari). Els
dos sistemes van de la mà. El capitalisme metafòric
neix per suplir les deficiències del capitalisme
d"intercanvi. Pretén acabar amb les misèries de
l"home en estat de pobresa. Dignificar la vida d"aquells que no
arriben a tenir un lloc en el sistema, o es veuen aturats o
incapacitats, sense que el ciutadà que contribueix amb el
seu treball a crear riquesa es vegi perjudicat. Tots estem vius i
podem gaudir del pagament amb targeta dels productes
bàsics que siguin de primera necessitat, (despesa limitada
per persona i dia).
El sistema capitalista no es veuria afectat
en el seu principis bàsics; al contrari, es veuria
reforçat. L"ocupació seguiria sent
necessària per a poder gaudir dels beneficis del treball
en la Societat del Benestar. No es veurien afectats els principis
de la llei de l"oferta i la demanda. La riquesa que es generaria
revertiria en benefici de tots.
En el capitalisme dual es veu superada la
contradicció riquesa-pobresa. Representa poc per al ric i
molt per al pobre, i no obstant això als dos els costa el
mateix. Estem d"acord que la vida té valor, cosa que no
cal ni preguntar, ja que "tots estem d"acord".
Cal dir que, fins ara, els
països que disposen d"ajuts estatals per a la
supervivència obtenen els diners dels impostos, és
a dir dels seus ciutadans. L"estat seguiria recaptant impostos
per sufragar les seves necessitats. El fet que el Banc de Vides
fora qui cobrís les necessitats bàsiques dels seus
ciutadans, facilitaria a l"Estat abaixar els impostos, o
redirigir el capital dels impostos cap a altres necessitats.
Això és lliure elecció de cada
país.
Amb el sistema que proposo es generaria una
riquesa duradora. Podríem imaginar que s"ha trobat un
filó d"or inesgotable però limitat en la seva
extracció. Hem trobat el filó de la vida. És
una nova riquesa que se suma a la ja existent. Un capital per
pagar les necessitats i serveis bàsics. No sortiria dels
impostos, sinó d"aquest filó de vida
metafòric. El capital no estaria custodiat a la caixa
forta del Banc de Vides, sinó que el que contindria
aquesta caixa serien els certificats de vida dels ciutadans, que
a mesura que fessin ús de la targeta de vida, el capital
s"aniria extraient del Banc de Vides en el moment que es fes
efectiva la transferència del capital, pel pagament de la
despesa realitzada per l"ús d"aquesta
targeta.
La previsió de la demanda és
fonamental perquè aquest "sistema dual" funcioni
correctament. Un dels punts que es podrien criticar d"aquesta
idea és que es generaria inflació. S"ha de preveure
i controlar ajustant l"oferta a la demanda. L"ús de la
targeta és limitat a una sèrie de productes i
serveis de primera necessitat. Aquests, potser, serien els
inflacionaris, però la realitat seria que continuaria sent
el mateix nombre de persones que voldríem comprar pa, i la
procedència dels diners no influiria en aquest sentit.
D"altra banda, per evitar la inflació, abans d"implantar
aquest sistema, s"haurien de crear els mitjans de
producció necessaris per satisfer la demanda. Augmentant
l"oferta d"acord a la demanda s"evitaria la inflació. Els
mecanismes de control per part de l"Estat serien els mateixos que
ara, reforçats.
Concretant una mica
més:
En Alimentació es
podrà pagar amb targeta una sèrie de productes de
primera necessitat. Aquesta funció de la targeta
estarà limitada per una quantitat diària suficient
per alimentar a una persona. En el moment de la compra amb la
targeta de vida la quantitat és ingressada pel Banc de
Vides en el compte del comerç. El comerç
posteriorment anirà al seu banc amb els comprovants de
compra, el banc comprovarà que tot és correcte i
comunicarà al Banc de Vides les anomalies, si n"hi
hagués.
Per facilitar la compra familiar, en el cas
de formar un nucli familiar, de dos o més persones, se
sumarà la quantitat del límit individual de cada
membre a cada targeta del nucli familiar, atenent a l"ús
d"aquestes targetes com una única targeta, amb un
únic saldo.
En aquest àmbit, amb la majoria
d"edat, les persona adulta adquireix el control de la seva
targeta. Si ho desitja, pot decidir en tot moment entre la
modalitat familiar, si suma el seu límit diari al del
nucli familiar, o la modalitat individual, i passar a tenir el
límit individual en la seva targeta.
Els treballadors de la Salut i
l"Educació tindran la seva nòmina provinent del
Banc de Vida i podran treure els diners del seu banc, com sempre.
L"usuari també tindrà els mateixos drets que fins
ara té al seu país. Si s"adopta aquest sistema, els
drets a la salut i l"educació es podrien generalitzar a
tots els països.
En el cas de l"Habitatge serà de
primera necessitat. L"Estat, a través del Banc de Vides,
obtindrà el capital per (de moment) –és una
possibilitat– habilitar espais-nínxols
tecnològicament preparats, a l"estil japonès, per a
les persones que no tenen un lloc per dormir i deixar les seves
coses. Tots els ciutadans que ho necessitin podran utilitzar
aquests serveis gratuïts. Els treballadors del
servei d"habitatge també tindran la seva nòmina
provinent del Banc de Vides. Poden existir altres possibilitats.
La meva proposta és minimalista.
És així de senzill. Si estem
tots d"acord que la vida té valor, podem fer-ho.
L"important ara és donar a conèixer aquesta idea al
major nombre de persones possible.
D"aquesta crisi també en sortirem.
Aprofitem el moment per millorar el sistema.
Un pas més en la transició de
la Història.
Això no és
publicitat.
Si us plau, deixa arribar aquest e-mail al
seu destinatari.
És vital per a ell.
No té sorpresa.
Potser no em coneguis, perquè no puc
conèixer a tot el món, però considera"m un
amic.
Reenvia"m aquest e-mail i sabré que
hi ha algú a l"altre costat.
Com que no tinc virus, tu mateix pots
enviar aquest mail als teus amics, si ho consideres
correcte.
"Altres ocells volaran més
lluny."
SALUT
 Página anterior | Volver al principio del trabajo | Página siguiente  |